jueves, 31 de mayo de 2012

1001 VIDEOJUEGOS (...)




S' inaugura la secció de llibres! 
I quina millor forma de fer-ho que amb la Biblia que tot fanàtic dels videojocs ha de tindre!!!

Aquest pedazo totxo que us comento avui es sencillament un somni fet realitat.

¿Que perquè??? direu...

Perque JA ERA HORA que un dels mitjans d' entreteniment i ARTíSTICS (si,artístics) mes preuats del nostre temps tingués representació en forma de llibre que exposés concissament TOTA la seva història (o almenys gran part d' ella).Es el mínim per a una de les formes d' ART i entreteniment mes exitoses i creatives de les últimes dècades - sino la que més.


Així pues...Per si us ho preguntaveu,aqui us ho dic:el llibre es fa IMPRESCINDIBLE per a tot simpatitzant del món dels videojocs.

Seguidament us exposo mes detalladament que m' ha semblat i quins son els seus punts febles (que els té).

Per començar es un TOTXO.Concretament,960 pagines que devorareu adictivament a poc que us interessi el mon dels bits i els píxels.A part fareu algo semblant a fer pesses si el llegiu estirats,cosa que no es pot dir de tots els llibres.

Per continuar: pròleg de Peter Moulyneux.El creador de jocs mítics com Populous,Black & White,Syndicate,Theme Park... 
Sempre es interessant comptar amb un pròleg d' un crack d'aquesta mena que básicament ens relata com l' ha marcat aquesta forma d' entreteniment fins al punt de convertir-se en la seva vida,en paraules textuals.

Seguim amb la classificació/ordenació del llibre: básicament per décades.Anys 70,80,90,2000's i l' any 2010 (el llibre es va publicar per primer cop el 2011).

Ok.Pero ¿son equitatives aquestes parts? 

Aqui sentint-ho molt tinc que dir que NO.

Si bé els anys 80 i 90 estan acceptablement exposats,cuan arribem als anys 2000 compendrem que s' han centrat (potser excessivament) en aquesta època.Tant es així que aquesta ocupa mes de la meitat del llibre.Tant es així que l' any 2010 (l' últim del llibre) s' acaba ABRUPTAMENT sense exposar tots els jocs interesants que van sortir aquell any,nomes hi apareixen 9!!!

Hauria sigut mes interesant ,penso jo, completar TOT l' any, endarrerint la publicació del llibre si fos necessari (¿van haver-hi presses per treure'l? A mi me huele que si),o en tot cas prescindir d' aquest.

Hauria sigut me interesant fer-ho tot EQUITATIU,mes que res per als fans dels Retrogames que trobaran a faltar joies com el Mad Mix Game de topo SOFT,el Robocop d' Amstrad cpc,el Metal Gear de MSX,el Batman d' Amstrad cpc etc,etc,etc....

L' asssumpte fa mes rábia cuan comproves que no nomes FALTEN varis jocs elementals dels 80 i 90 sino que hi ha un SOBREEXCÉS de certs jocs concrets.Millor dit de certes sagues concretes.Resident Evils,Final Fantasy's,..trobareu un munt d' ells !!! I sobretot Zelda's i Mario's que es pot dir que surten TOTS.O poc hi falta.




Ara he de dir que ningú em malinterpreti.tots sabem que tant en Mario com en Link disposen de MOLTS bons jocs en el seu repertori.Pero enumerar TOTS i cada un d' ells em sembla exagerat.I mes cuan en el llibre NO apareixen els següents jocs:Street Fighter II (en la versió de SNES es clar),Donkey Kong Country, Starwing...i un exemple especialment sangrant: en aquesta impresionant Biblia no apareix La Abadía del Crimen!!!

Per a un MUNT de gent La Abadía del(...) es el millor joc espanyol de la història!!!

I aquesta es un altre:AUSÈNCIA casi total de jocs espanyols en el llibre.Només Commandos 2.

En canvi un bon grapat de jocs anglesos.I no es casualitat perquè si mirem al final del lllibre un bon grapat de colaboradors han treballat o treballen en la prestigiosa revista britànica EDGE.¿casualitat?¿voleu dir?

Així doncs crec que hi ha un cert partidisme en la tria dels jocs.perque no serà que hi havia jocs espanyols boníssims en la década dels 80,la edat d' Or del software espanyol...

En canvi ,tenim un análisi exhaustivíssim del any 2000 cap endavant,on m' atreveixo a dir que apareixen alguns jocs notables pero no excel.lents.Es a dir,que algun que altre joc,SOBRA.

És mes, arran de les irregulars traduccions que trobem en certs passatges del llibre (que aquesta es una altre),hi han ressenyes on no s' enten gaire del què ens estan parlant.Per sort ,no sempre es així però en alguns casos ens ho trobarem.I es que descriure amb paraules un complex joc de puzzle sense cap imatge que ho recolçi (no tots els jocs venen acompanyats d' imatges ) i rematar-ho amb una extranya traducció nomes fa que entorpir la lectura del lector (valgui la redundància).Per sort, només succeix en determinades ocasions,però el que està clar es que en molts casos la traducció es millorable.I a vegades es fluixeta,denotant inclús la poca coneixença del mon dels videojocs per part del traductor.¿Per exemple?Traduir Party Mode  per "modo de fiesta".Senyor traductor: Aquesta frase no té traducció al espanyol!!! (en tot cas pots dir modo multijugador) No té traducció literal perque es un génere!!! 

I no fa falta dir que lo de Party Mode ho vaig deduír jo deprés de pensar una bona estona a que carai s' estava referint!!! 

Un altre exemple que em va tocar els nassos:arribo a un dels meus jocs favorits l' Alone in the Dark i quina es la meva sorpresa quan veig que al text no l' acompanya cap imatge.En canvi,el joc de Pinball esmentat just al costat si que té una foto,que ocupa tota una plana!!!

¡Per Déu,els gloriosos gráfics vectorials de l Alone(...) son mes importants i van significar mes que CUALSEVOL joc de Pinball!!!

En fi....

En tot cas que ningú em malinterpreti.Es pot dir i no dubto que tots els jocs que surten en el llibre son de notables a excel.lents i que val la pena jugar-hi i que tenen el seu què i blablabla.Pero ,insisteixo, a mi m hauria agradat algo mes EQUITATIU.M' hauria agradat que fossin MES SELECTIUS amb Marios i Zeldas (si fins i tot surt el super mario bros 2 !!! i el The lost levels!!!)

¿feia falta posar el The lost levels que es SUPER semblant al Super Mario Bros original,només que més difícil???

Treus el Lost levels ditxós i poses La Abadía del Crimen que es una peça clau dels anys 80 i quedes de puta mare i SUPER bé i el puzzle dels videojocs queda mes complet ¿no creieu?

De totes maneres,una cosa no treu l' altre i el llibre es MOLT recomanable i es d' esperar que en una possible continuació encara ho facin millor.

¿Qué tal un 1001 videojuegos RETRO que deberias jugar antes de morir :-)????

RECOMANAT PER :T@ts els/les fanátics/es dels videojocs han de llegir i conservar en bon estat aquesta preciositat no exempta de relliscades com tota bona Bíblia té XD  



miércoles, 30 de mayo de 2012

TERMINATOR 2 (1991)


Fa uns dies vaig revisar Terminator 2 i em va sorpendre molt disfrutarla TANT ja que la tenia MOLT sobada de la meva entranyable adolescència i pensava que amb el temps hauria perdut impacte.De cap manera! Terminator 2 segueix sent una de les millors pel.licules d' acció (si,acció!) de la història.

Aquesta seqüela ,dirigida com la primera per James Cameron (Titanic,Avatar),va gaudir -en la seva època- dels millors efectes especials mai vistos (fins llavors) i junt amb Jurassic Park va canviar per a sempre la història del cinema en termes d' espectacularitat.

En ella s' hi enfronten dos Terminators arribats del futur amb dos missions antagòniques.Un,el T-1000 (excelentment encarnat per Robert Patrick) té la missió d' aniquilar a un jovenet John Connor (Edward Furlong),que esdevindrá amb el temps el líder de la Resistencia humana en la guerra total contra les máquines que ha de succeïr en un futur proper.En l' altre cantó del ring tenim al T-800 encarregat de protegir a en John, intrepretat magistralment ,en la que es probablement la millor interpretacio de tota la seva carrera, per Arnold Schwarzenneger.Mentrestant la supervivent del primer enfrontament amb un Terminator i mare d' en John, Sarah Connor (en una interpretacio insuperable,bestial de Linda Hamilton-que de fet junt amb la Sigourney Weaver d 'Aliens es molt probablement la millor heroïna de la història del cine ) roman reclosa en una institució per a malalts mentals...

¿i que dir d' aquest PELICULÓN?

Que va costar una bona morterada per a l'època :ni mes ni menys que 100 milions de dolars,sent la pel.licula mes cara de la història cuan es va estrenar.La majoria es van invertir per crear els anonadants canvis de forma-per a l' epoca,insisteixo- del T-1000,fets tots per CGI;es a dir creats per ordinador.De fet va ser de les primeres pel.lis en tindre aquest tipus d' efectes visuals -altres exemples serien The Lawnmover Man o Abyss, un altre film dirigit precisament per en James Cameron- (es mes, els efectes del T-1000 son la evolució lògica dels que sortien a Abyss per a la recreació dels extraterrestres abissals).

Terminator 2 a mes va guanyar uns cuants Oscars,concretament 4: Millors efectes visuals,millor so,millor maquillatge i millor edició de so.

També podem afegir que amplia considerablement les possibilitats de la pel.lícula original,amb un excelent,trepidant guió que es acompanyat d una molt bona direcció i que aprofundeix en els personatges i en l' univers proposat.A part,no només veurem algunes de les seqüencies d' acció mes canyeres de la història,sino que també gaudirem d' uns personatges carismatics,coherents,amb molt bones línees de diàleg - i algunes frases inoblidables del T-800 (no problemo,hasta la vista baby i sobretot i per damunt de tot necesito tu ropa,tus botas y tu motocicleta XD) -  i algun que altre moment simpaticote com totes les escenes on en John intenta ensenyar al seu Terminator a comportarse de forma mes humana.


 De fet gran part de la grácia de la peli es presenciar la relació entre el John i el Terminator-que ha estat enviat per ell mateix desde el futur,ja que per al primer el segon esdevè el pare que ell mai va arribar a conèixer.

La arximítica banda sonora de Brad Fiedel que ja era molt bona en la peli original aqui esdeve insuperable amb cotes épiques inoblidables.A part trobem dos temazos rockeros en un parell de moments puntuals-"You Could Be Mine" de Guns'n roses ( que per aquella epoca estaven MOLT de moda) i  "Bad To The Bone" de George Thorogood And The Destroyers que acompanyen perfectament les escenes que els hi corresponen sobretot la segona,amb aquell Arnold "xuleta" montat en la seva recenta conseguida -amb mètodes marca de la casa,of course-Harley Davidson.

En el costat dolent dir que tot i la pasta invertida en el film,no tot va poguer ser i si ens hi fixem bé a algunes escenes se'ls s' hi veu una mica el llautó ,com per exemple la persecució per el canal on en el moment que el T-800 entra en aquest efectuant un salt des de un pas de nivell superior,es veu CLARAMENT com l'actor ja no es el Schwarzenegger sino el seu doble (que curiosament s' assembla mes a en Jean Claude Van Damme que no pas al Schwarzy).Cuan minuts mes tard rescata a en Connor també es veu com els dos actors son dobles.I inclús acurant la vista i parant el reproductor veurem la corda que subjecta una de les motos.En general ,es nota que han passat els any i els seus efectes especials poden semblar una mica cutres segons qui els miri, i mes tenint en compte lo ben acostumats que estem avui en dia en materia d' efectes especials!!!





Pero realment,de lo poc que se li pot retreure a aquesta excelent seqüela es que canviés el to fosc de la pelicula original per les concessions a l'espectacle d' acció.Aqui,al contrari que la original,es perd força el to de ciencia-ficció (e inclús de terror) que en aquella imperava.
  
Anys mes tard es va presentar la versió extesa del director que ampliava el metratge amb mes escenes que aportaven alguns detalls i que incloïa com a minim una escena per la cual valia la pena veurela:

- Després d haver rescatat a la seva mare de les urpes del T-1000,els tres protagonistes es refugien en un garatge.Una vegada a dins i tot reparant les ferides del T-800 sofertes en la dura trobada amb l' imparable T-1000 li retiren per uns instants -tot i seguint el protocol que el mateix terminator els hi indica-el procesador que don vida al terminator.Al retirarlo,aquest s' apaga i es en aquest moment quan Sarah i John tenen que decidir si destruir el processador-i per lo tant acabar amb el Terminator o refiarse'n del seu protector i seguir endavant amb la seva companyia.Una escena interessantisima i que li don a la historia mes suc del que ja tenia.

- També com a curiositat ,destacaven els plans del T-1000 patint errors-glitches- just despres d haverse reconstruit en la escena final en la refineria després de que hagi sigut reduït per en Schwarzeneger "T-800".

En fi,molta,molta acció i espectacle en aquesta genial pel.licula.

Però acció de la bona, inteligent i amb sustància.

Una pelicula que va marcar a tota una generacio.

Una pelicul.la d' aquelles que provocaven cues que envoltaven tota la poma on estigués el cine.

Un pasote de peliculón que van aprofitar molt habilment els publicistes de la discografica ja extinta Max Music per promocionar un parell d ' albums de la seva mitica -i quasi be eterna- saga recopilatoria de musica bakalao "Maquina Total" .Ah!!! quins temps aquells!!!XD

En fi,tot això i molt mes es Terminator 2.Si encara no l' heu vista -nooooo???? en serio!!!???- i esteu minimament interessats/des en el cine d' acció i/o cienciaficció ,veieu-la,no us arrepentireu !!!

RECOMANAT PER:adictes a les pelis trepidants i amb substáncia.Historiadors dels efectes especials en el cinema.I fans incondicionals del Schwarzeneger,es clar.pero aquests no fa falta recomanarlis res perque ja l' han vista.Segur!





















jueves, 17 de mayo de 2012

AMERICAN HORROR STORY (2011)



Inauguro la secció de televisió,amb la exitosa sèrie nordamericana de misteri i terror American Horror Story, una producció de Ryan Murphy i Brad Falchuk - els creadors de la mítica i provocadora sèrie Nip/Tuck- que ha sigut tot un èxit no només a Estats Units sino a tot arreu on s' ha emès ,Espanya inclosa.Tant es així que ja es prepara una segona temporada.

La sèrie segueix els avatars d' una família formada per Ben i Vivien Harmon i la seva filla Violet que s' instalen en un antic casalot venut sospitosament a baix preu per donarse una segona oportunitat com a familia i també com a parella ja que Ben li ha posat les banyes recentment a Vivien amb una jove estudiant i a més,Vivien ha tingut també recentment un abort prematur.De passada en Ben preten exercir la seva professió -psiquiatria- aprofitant les generoses dimensions de la casa...

El que no saben es que la casa en qüestió amaga un obscur passat,macabres secrets i un bon grapat d' habitants insospitats...

Sona a tòpic,oi? Però la clau d' aquesta sèrie,com en moltes altres ocasions,no es el què sinò el com i aqui la forma d' explicarnos com els protagonistes s' interrelacionen amb el bon grapat de espectres que poblen la casa,cada un amb el seu propi drama personal,es ben especial i prou estimulant com per enganxar-nos a veure mes i mes capítols.

La serie es composa fins al moment de 12 capítols,on ja adelanto que descaradament ens trobarem forçes homenatges al cinema de terror i misteri.Continuament aniran apareixent gestos de complicitat cap a múltiples referències del cine de terror i fantàstic com son Psicosis (en una espectacular escena d'apunyalament precisament,Drácula de Francis Ford Coppola, Al Final De La Escalera ,Los Extraños (un capítol sencer dedicat a ells) i inclús Kill Bill.

Pero mes important que els homenatges mes o menys camuflats i el guió el que realment fa guanyar a aquesta sèrie son els actors.

Començant per la mítica Jessica lange (El cartero siempre llama dos veces) fent de sinistra veïna dels protagonistes i seguint amb la molt prometedora Taissa Farmiga en el paper de la rebel i valenta Violet ; el personatge de la assistenta Moira, interpretada per Frances Conroy ; Denis O' Hare en el paper d un fosc home amb la cara mig cremada que va habitar la casa e intenta alertar a Ben ; Evan Peters com el noi amb inclinacions psicótiques que assisteix a la consulta de Ben; Zachary Quinto en el paper -clavat,perfecte- d' espectre gay (i obsessionat en tot moment per decorar adecuadament la casa xD) ; Kate Mara com la jove estudiant de psiquiatria que va tindre l' aventura amb en Ben i la meravellosa ,esplèndida Lily Rabe com a atormentada habitant espectral que vol recuperar el seu fill mort; tot una gal.leria de destacables interpretacions que acaben per formar tot un gresol de personatges que acaben esdevenint inoblidables.

Durant el transcurs de la serie tambe veurem apareixer en papers mes secundaris a gent prou coneguda com Mena Suvari ( American Pie,American beauty) o Morris Chestnut a qui el vam podem veure en el recent remake de la arxiconeguda sèrie V (2009), una sèrie que per cert algun dia comentarem per aqui,que s ho mereix.

Un detall important es que no distinguirem visualment de cap manera els personatges que estan vius dels que estan morts aixi que la serie juga molt amb aquest aspecte, sorprenent al espectador amb mes d' una volta de torca que no s'esperava.En aquest sentit ve a ser com un Sexto sentido a lo bèstia,elevat a la maxima potencia.Pero es molt mes que això.Perque encara que no inventa res nou,tot está excelentment mesclat.

Lo curiós es veure com tot i que repetint trucs que ja hem vist en mil pel.lícules,la cosa funciona demostrant que en l' art de narrar histories no cal inventarse res de nou sino mes be es tracta de mesclar amb saviesa un bon coctel de idees ja inventades.En AHS tant es aixi que per exemple ,com ja he apuntat abans, apareix descaradament la banda sonora de Psicosis en certa escena d apunyalament .i en les escenes que ens expliquen els avatars dels habitants mes antics de la casa, la de Dracula,de Francis Ford Coppola !!! ¡A saco paco! A això se li diu aprofitar bé els clássics!

Jo havia vist agafar bones cançons per ambientar una serie-i de fet en això la anterior sèrie dels creadors de AHS ,Nip/Tuck,es un bon exemple; pero colarnos amb tot el morro temes mítics del cinema de terror per reforçar el que ens expliquen,es totalment inèdit en el cine i la tv que jo sapiga.En tot cas,en AHS queda bé,tot i que podriem pensar que ens ho han colat de forma força hábil.

La sèrie es centra força en el drama,on els secrets i les tragedies personals dels personatges que deambulen per la casa maleïda porten el pes de la narració.Però també te moments d' intensa violència, bons moments de terror -light,diguem'ho clar- i també -com no podia ser d altra manera venint d' on ve aquest producte -Nip/Tuck us torno a recordar- algunes escenes pujadetes de to.

Tambe hi han moments força atmòsferics com l'aparició de certs joves en la nit de Halloween assetjant a la Violet i al seu nou amic-un dels millors moments de la sèrie sens dubte- o el moment després cuan tots els espectres, a primera hora del matí, caminen pel carrer en direcció cap a la casa apesarats amb la idea d' estar atrapats en ella per sempre més (i tot reflexant-se perfectament els rencors i simpaties que hi ha entre ells) o el clímax final on una vegada més hi tenen un paper força important alguns espèrits i es junten els foscos interessos de molts personatges de la sèrie.

Personalment la serie se m'ha fet força entretinguda i la trobo del tot recomanable.De lo poc que no m' ha agradat ha estat el capítol final, que ve a ser un amable e innecesari epíleg salvat només per la inquietant escena final que posa en safata un aspecte molt interesant de cara a la segona temporada,que per cert ja s'ha confirmat que s' englobarà en uns fets diferents;de fet l' acció transcorrera en un hospital mental.Els autors pretenen que cada temporada sigui autoconclusiva.A priori només repetiran Jessica Lange,Zachary Quinto,Evan Peters i Lily Rabe.¡Casi ná!

Per últim però no menys important una menció ben especial per a la boníssima banda sonora dels títols de credit,composat per James S. Levinge que ja tenia en el seu currículum la creació de la banda sonora de Nip/Tuck.

Inquietant e inteligentment minimalista.Absolutament suggerent.Falten paraules en el mon per descriure-la.Cuan l escoltes saps que t estas endinsant en el macabre mon de American Horror Story (i que potser no en sortirás viu xD).

Doncs aquí teniu cinc cèntims del que us trobareu.Si voleu conèixer els secrets que amaga aquest vell casalot i conèixer de passada a l enigmatic -i fosquissim- home de làtex que s' apareix de tant en tant -conegut en la versio original com the Rubber man- i que ja ha passat a l historia de la televisió,animeuvos a veure la serie que de ben segur us sorpendrà.

RECOMANAT PER: als que busquin una bona serie d' ambientació terrorífica.